Les fonts d’informació són un arma de doble fulla: per una part, són crucials per al bon desenvolupament d’una societat, i al mateix temps una arma de manipulació molt eficient (i sobren els exemples). Sempre he menyspreat una mica el periodisme de avui en dia… potser per culpa de tanta premsa rosa, programes de televisió on un pot arribar a suïcidar-se, manipulació i  tergiversació… però quan hem trobo coses com aquestes al meu davant encara entenc millor perquè se’m crea aquest sentiment en vers del periodisme actual. Tindran una espècie de jurament hipocràtic els periodistes? (no)

El cas particular de Charles Clover, periodista, editor de medi ambient del Daily Telegraph de Londres (1988 -2008), es un de tots aquest personatges que reforcen el meu sentiment de rebuig cap a la mass media. L’any 2004 va publicar el seu llibre The End of the Line: how over-fishing is changing the world and what we eat, descrit com la cirera que dona el toc final al pastis de la sobrepesca mundial. Daniel Pauly, professor de Pesca de la Universitat de la Colòmbia Britànica, va descriure l’obra per al Times Higher Education Supplement amb un: “Entretiene, indaga y es un libro de lectura obligada para aquellos que se preocupan por el mar y sus habitantes, o incluso por nuestra oferta de mariscos”. Per la contra, el diari britànic The Independent el va descriure de “persuasiu i desesperadament pertorbador, l’equivalent marítim de  Primavera silenciosa (Rachel Carson)”.

L’any 2009 el llibre va passar a la gran pantalla amb un documental dirigit per Rupert Murray. Un exemple de la nova ona de documentals, una pel·lícula independent fora de l’estructura de radiodifusió establerta, amb iniciatives, fantàstiques, que pretenen canviar el món mitjançant la participació de gran part d’audiència pública en un assumpte polític amb l’ajut de ONG’s i empreses  progressistes que pretenen aconseguir el canvi. Aquest documental denuncia els efectes de la sobrepesca als mars i oceans a nivell mundial.. fa memòria de la devastadora disminució de les poblacions de bacallà a Terranova (poblacions més importants) al 1990, del mite (falç) de les piscifactories com a solució al problema, del incompliment de les recomanacions científiques per part de la política mundial i el poder que les multinacionals (també) tenen en el sector pesquer; dels efectes de la inconsciència dels consumidors per desconèixer l’estat ecològic de certes espècies, de la pesca furtiva que supera les quotes establertes i de la reacció lenta del sector pesquer davant d’un desastre imminent… i com no, del cas de la tonyina roja com a principal protagonista.

Aquí va el video: http://www.megavideo.com/?v=GL3709B4